CRESTA DISBLIA i VIA CIGRONS AMB XAMPINYONS
ESCALADES A L'ESTIU 2011

El mes d'agost amb una colla de bons amics varem anar a La Colomina. D'anada ens varem aturar a Sant Llorenç de Mongai per fer la Cresta Disblia o Crestas Tío María. Podeu trobar la ressenya a: http://escalatroncs.wordpress.com/?s=cresta+disblia.

     Vista general de la Cresta des del camí d'aproximació    

                                       

Cresta amb tirades d'escalada de reunió a reunió, tot i que amb trams horitzontals, sobretot la quarta i darrera tirada és molt planera. L'inici el calcari està una mica polit. El pas de V+ maco.

Pas de cinqué sup. Està molt ben assegurat

A l'endemà prenem el telefèric de la Vall Fosca per Pujar al refugi de la Colomina. 

Ens trobem amb tota la moguda de la Carros de Foc exprés, això fa que passem un dia entretingut tot i la inseguretat del temps. 

A l'endemà la Mawia, l'Edu i jo mateix decidim anar a fer la Via Cigrons amb xampinyons del Pic de la Colomina. 

Després de la típica cerca de l'inici de via , l'Edu decideix que ell fa la primera tirada i feina feta, jo faig la segona. La Mawia comença la tercera....però no ho acaba de veure clar i baixa a al R. I ja em tens a mi anant a treure les castanyes del foc. Però amb una bona lectura de la ressenya i un bon cop d'ull passo el tram de sisè i cap a la R.. La quarta tirada la torna a començar la Mawia i la fa, però amb una variant escapatòria del pas de sisè. L'Edu i el menda amb la corda per davant fem la placa tal com toca i fruint com nans.

Molt bona via i en un entorn preciós.

No cal dir, que el tracte en el refugi va ser immillorable. Garreta, Marta i cia, un deu!!!!

Estany de la Colomina i el refugi abans del Pas de l'Os 

 Trobarem el peu de via o no?

Primera tirada

 Les vistes són precioses. Estany i Tuc de Saburó amb el seu veí, pic de La Mainera

 Segona reunió.

 Inici de la tercera tirada.

 Dalt el cim amb el Mainera al fons.

A la baixada podem observar la nostra rampa, amb una cordada en la darrera tirada. També hi ha un altre cordada per l'aresta.

Canal de les Dames o Artiga Baixa i Canal dels Llorers

Montserrat - 15 maig 2011

Aquest cap de setmana volíem fer la cloenda de la temporada d'esquí de muntanya amb en Dani, però vist la falta de neu a la zona del Netu, la previsió del temps i el bon regust de boca que ens va deixar la Setmana Sta, decidim no fer res dissabte i diumenge embrancar-nos per Montserrat. 
En Dani en té una el cap i a mi ja em va bé anar de "bulto". Diumenge apareix-ho a la zona del Bruc, prop de la Vinya Nova i encara no se ben bé que carai aniré a fer.

Abans de deixar el cotxe en Dani em comenta que pujarem per la Canal de l'Artiga Baixa i després ja veurem ....

El recorregut el treu del llibre Vies ferrades, recorreguts i passos equipats d'en Pep Maioles i en Miquel Soro, editat per Alpina. 

Al cap de poca estona ja estem prenen camí de pujada i entrant en una canal on trobem un primer pas amb grapes per enfilar-se i amb una inscripció que ens situa a la Canal de les Dames. Al cap de poc tenim davant nostre un verdader tram dret i llarg dividit en dos trams, un primer curt de 5-7 metres i després un altre més llarg amb grapes cable i un darrer tram de sortida amb preses de pedra sicades a la paret i cable. 

Jo, que venia a caminar no porto res per enfilar-me, però el meu company previsor com ell sol, em deixa un talabard i un dissipador una mica casolà, però hem de creurà que funcionarà en cas de necessitat.

Tenim el problema afegit que la nit de dissabte , matinada de diumenge a fet un bon ruixat i moltes de les preses, forats on hauríem de posar el peu estan ben xopes, cosa que ens fa prendre moltes precaucions.
Passem un parell més de trams amb cadenes fins que arribem a una senyora paret de ben bé 30 metres o més, amb un primer tram amb cadena i un segon amb unes grapes vermelles una mica cantones. Jo només faig que pensar amb la gent que s'ha de posar per aquí tot pensant que si hi han "escaletes" això ha d'ésser bufar i fer ampolles, doncs amb lo "tiesu" que ho veig no crec que sigui de regal.
Ens enfilem. Verdaderament la cosa té la seva gràcia, fins hi tot hi ha un petit tram que desploma. A mi ja m'està bé, doncs amb la tècnica d'escalada no em representa un gran esforç, però no deixo de pensar que més d'una persona ho ha de passar malament i més quan veig un doble sellament del cable ben doblegat suposo que per alguna baixada sobtada d'alguna persona.

Seguim, fent un tram planer, un parell de cadenes i de sobta ens trobem en un pou esplèndid,  magnífic. Quedo sorprès de trobar-me en un lloc així el mig de Montserrat. En un costat hi ha com una finestra formada a la paret i en un altre lloc, hi han posat un bidó estanc amb un llibre de piades. La sortida del pou es veu dreta. Tan sols amb cadena. Les possibles preses pels peus les tenim molles.....serà divertit !!!!

Un amb més força, altre amb més tècnica resolem el tram amb tota dignitat.

Aquesta és la darrera dificultat. Un darrer pas que es pot esquivar, un tram de caminar i tot seguit trobem el camí de les Artigues. Aquí podem baixar de dret cap a la dreta o bé, agafar cap a l'esquerra i baixar per l'Artiga Alta o empalmar amb la Canal dels Llorers i arribar al coll entre la Gorra Frígia i la Processo dels Monjos.
Optem per aquesta darrera possibilitat. La canal és molt més fàcil que l'anterior però hem d'anar força en compte doncs l'equipament és escàs i força deteriorat , això afegit que és un terreny molt moll ens fa prendre tota clase de precaucions. Al cap d'una estona sortim de les canals per fruir de l'espectacle montserratí que mai ens deixarà indiferents tot i les repetides visites que hi puguem fer.

Després de refer-nos i admirar l'espectacle, prenem uns senderols per baixar al camí del "funi" de Sant Joan. Passem per sota de la Gorra Frígia i les Magdalenes. Un cop hem voltat la Gorra Marinera, enfilem amunt per trascollar i anar directes al camí de l'ermita de St. Joan. Des d'aquí, per un camí preciós i estratègic, no mancat de boniques prespectives, baixem per arribar al nostre lloc de sortida. Creuem els Bassals dels Corbs, deixem a la nostre dreta el Serrat d'en Muntaner i amb l'esguard final del Frare de Baix ens trobem altre cop al cotxe.
Bonica sortida d'un dia magnífic. 
La podeu trobar al wikiloc : http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1726526

ALTA RUTA D'ORDESA A GAVARNIE

SETMANA SANTA 2010
Divendres 30 de març
Viatge Girona/Cassà/Caldes-Nerin
Ens trobem a casa d'en Dani a Caldes. Som en Quim, en Jordi R, en Jordi P, en Joan, en Dani i jo. Fem el viatge amb dos cotxes. Ja feia temps que a en Dani li feia tilin fer aquesta travessada amb esquís de muntanya per la zona d'Ordesa. Tenia molt clar que és de les zones del Pirineus que encara no havia lliscat amb els esquís. Aprofitant que aquesta setmana santa no tenim tots els dies per marxar hem decidit que era l'any perfecte. La nostre intenció serà fer les quatre etapes que té descrites l'Oriol Guasch en el seu llibre de Travesses pel Pirineus.

Dormim al Hostal Palacios. Per la nit ens anem a dormir amb l'inici d'una nevadeta. A mitja nit ens varem despertar doncs tot l'hotel es va posar a tremolar. Pel matí ens varem assabentar que tot va ser fruit d'un terratrèmol amb centre a Laruns.

Dijous 1 d'abril
Nerin - Refugi de Góriz (2,160 m.), amb l'ascensió a Sierra Custodia (2.526 m.)
A cosa de les 9 sortim de l'hostal amb tot el paisatge ben nevat. Prenen la carretera que puja a Cuello Arenas on la gent del poble i treballen unes petites pistes d'esquí de fons.

Deixem els cotxes a 1700 mts. d'alçada aproximadament. Amb el esquís als peus fem els primers metres per la pista fins arribar a un pont on ja enfilem directament cap el Cuello Arenas. Des del coll podem divisar perfectament les Tres Sorores. Tenim un dia magnífic.

Passem  pel Plano Tripals, a la nostre dreta deixem un petit refugi. Ens dirigim cap al Cuello Gordo.Abans arribar-hi, ja fem direcció cap a la primera punta de la Sierra Custodia.

  Darrera ens queda l'aresta que hem de fer. Al fons la torre de Goriz, sota el Soum de Ramond.

Dalt la Punta Custodia (2519 m) ceiem el Refugi de Goriz entre els esquis i la colla que està entada. Darrera queda els Gabietos, Tallon, el dit, el Bazillac, Casco, torre de Marboré i carena cap el Marboré.
Després d'una curta baixada arribem al refugi.

Divendres 2 d'abril
Refugi de Góriz (2,160 m.), Mont Perdut (3.188 m.), Ref. Gòriz.

De bon matí prenen les primeres pendents per pujar al Mont Perdut. Pujem per l'esquerra orogràfica del barranc de Goriz i baixarem per la dreta, a partir de la meitat del barranc.

Deixem els esquís per calçar-nos els crampons, just abans de l'escupidera .

Arribem al cim. El dia està una mica tapat, però podem veure La Munia, amb el cercle de Tromouse, El Vignemale, Añisclo, Bretxa i pic de Tucarroya i per descomptat la Vall d'Ordesa amb la Torre de Goriz i Sierra Custodia.

Baixem. La neu és bona. A meitat de la baixada trobem neu encrostada, parem pre fer un mos i de pas, esperar que es transformi la neu.

Amb la Punta Tobacor davant nostre

Arribant al refugi de nou. Al Fons el Cuello Gordo, al cim de les parets d'Ordesa

Dissabte 3 d'abril
Refugi de Góriz (2,160 m.), Bretxa de Roland (2.807 m.), Refugi de Serradets (2.587 m.)

Voliem fer el Casco i si podiem, la Torre de Marboré. Per anar tot seguit a la Bretxa i passar cap el refugi de Serradets , però........el temps no va acompanyar, navegació via GPS, molt vent a la Bretxa i més navegació per arribar a Serradets.

 

Plana de Millaris i el seu pluviómetre, camí del Coll del descargador

Navegació via GPS. Aprenent i veteranu discutin la jugada.

Això és la Bretxa.

Molt de vent, que ens va complicar el canvi de pells.

Sortint de la Bretxa, baixant cap al refu.

El refugi l'han obert per aquest dies de Setmana Santa i Pasqua. Condicions extremes però ben atesos.

Diumenge 4 d'abril
Refugi de Serradets (2.587 m.), Sant Nicolás de Bujaruelo (1.3

Avui tocava Taillon i baixar cap a St. Nicolás. La previssió de la Meteo és de millora a partir de mig matí. De mica en mica sembla que vol millorar, però a les 11 decidim començar a baixar cap a Sant Nicolas de Bujaruelo.

Sortint del Refugi de Serradets amb el dia tapat encara

Coll de Serradets

A partir del flanqueig cap el Port de Bujaruelo, per sota la nord del Taillon, el dia es va destapant. Acabem amb un sol magnífic la baixada la trobem força bé, tirant a molt bé.

Puerto de Bujaruelo

A cota 2000 mts, just on tb hi ha una gran torre de xarxa eléctrica, el torrent es precipita en una gorja. Cal tirar a la nostre esquerra, esquerra del barranc, d'aquesta manera agafem les darreres pales netes. Deseguida ens endinsarem al bosc per treurens els darrers metres els esquis i acabar fent un tram de muntanya amb esquís.

Fem unes birres tot esperant el taxi que varem encarregar a Nerin i que ens ha de retornar amb els nostres cotxes. 

Entre comentaris típics de gent que viu a muntanya i acudits grullers passem una bona estona amb el taxista que no para de xerrar durant tot el viatge.

.....i feina feta.