dilluns, 22 de març del 2010

PIC DE MORTIERS (2.605 mts.)

3-01-10

Després del Cap d'Any ens trobem una bona colla a Alp i decidim, vist que pel pont de la Puríssima estava bé de neu i és un cim assequible, anar a intentar el Pic de Mortiers. Anem a l'estació d'esquí de Formigueres, prenem les dues cadires i ens plantem dalt de la Serra de Mauri. Pells i passem tot el crestam de la serra pel seu cantó nord, en direcció est per anar a fer la baixada cap a l'estany Gros de Camporells on posem pells un altre vegada.











Des de dalt la serra de Mauri veiem la pala nevada del Pic de Mortiers i els lloms suaus que ens hi han de portar.

Els tres-cents cinquanta metres de desnivells  que ens separen del cim es deixen fer amb molta facilitat. Un cop dalt al cim ens cauen quatre volves de neu que juntament amb el fred que fot, ens fa decidir a fer un mínim pica-pica i començar a baixar.




Vist que hi ha neu fins a cotes molt baixes gràcies a les darreres nevades, decidim tornar per la Vall de Galva. Baixada magnífica amb algun tram una mica compromes, amb lloms suaus, trams de bosc i pista final.





A la Barraca de la Jaça de la Llosa fem una merescuda parada. La pista amb suficient neu ens porta fins la Barraca de la Jaceta tot seguint fins el Pont dels Plans de l'Orriet, on prenem el camí de la dreta. Al cap de tres-cents metres, en un clap de bosc que es convertirà en pista, comencem a remuntar els cent cinquanta metres de desnivell que ens separen per arribar, altre vegada, a l'estació de Formigueres.


Estem a 1600 mts, hem baixat un desnivell de 1000 mts, no està gents malament, no???
Ara ens falta remuntar uns 150 mts i ens trobem a les pistes. Encara podem aprofitar per a fer una petita baixada amb la companyia de les ratracks, que ja han començat a treballar. Recollir i cap a Alp que els dies són curts i ja vol començar a fosquejar.

PIC DE LA SERRERA

PONT DE LA COSTITUCIÓ / 10-12-09

En Dani i jo ens hem quedat sols a Alp. Dijous decidim anar busca un cim per anar a fer amb esquis. Enfilem cap a Porté. Passem Pedrons. Està més pelat que el cap del meu germà. Deixem enrrera el cercle de Pessons. Entrem a la Vall d'Incles i tornem a sortir. Propera opció, la Vall de Ransol. Just al final de la carretera tenim neu, així doncs,  ja tenim objectiu, el Pic de la Serrera.


Al principi la neu està dura. Fa pinta que acabarà malament. Hi ha la neu justa per anar tirant. La canaleta típica de pujada la podem fer força bé.

Els plans de sortida de la canal, encara justejan de neu.  Un cop es dona la volta a un turò i abans de fer la pendent que ja ens deixarà sota la darrera pala que arriba al coll, trobem un guia de la catalunya nord amb tres veteranus jubilats, segur, catalans del Roselló. Xino, xano i nar fent....que bonic!!! penso jo.



El darrer tram de cresta el fem a peu, doncs hi ha un bon tram ben pelat. La pala del cim que mena cap a Sorteny encara no està ben cuberta de neu.
Dalt al cim ens hi estem una bona estona. El dia és un pel enterenyinat, fa fred però no fa gens de vent. Tenim molt bona visibilitat. A la nostre dreta ens queda el Montcalm amb la Pica i al fons podem distingir perfectament l'Aneto i les Maladetes. On ens encallem es a saber definir el Pic de la Font Blanca.Un cop arribant els veteranus i el guia ho discutim tot junts i l'acabem posicionant.


Baixem, ens calcem els esquis i comencem el descens per la pala del coll. La neu es suficientment dura per aguantar els nostres girs, tot i que els fem amb certa delicadesa.



Un cop passada la canaleta i quan ja enfilem el flanqueig que ens porta cap el bosc, comencem a trobar una neu crosta força punyetera, però acabem contens de la jornada que ens hem guanyat, ah!!! i amb moooolta tranquilitat.

PETIT PERIC

Després de les dues excursionetes fetes aquest dies, dimarts decidim anar a provar sort amb els esquis de muntanya. Pel que ens diuen la zona dels Perics és on hi ha més neu.
Amb en Dani i la Rosa anem a Formigueres. Prenem les dues cadires que ens deixen darrera la serra de Mauri. Posem pells i ens enfilem una mica i anem fent camí per passar cap els estanys de Camporells. Hi ha poca neu i força dura. Fa fred.
Abans de baixar al refugi ja veiem el nostre objectiu

Traiem pells i fem la baixada cap el Refugi de Camporells. La neu aquí està molt bona, pols seca, llàstima que la baixada es curta. Posar pells i anar a buscar la pala que amb pendent suau ens portarà al cim. A mida que agafem alçada, podem veure que a l'estany de les Bulloses encara li falta molt per a quedar ben glaçat.


Des del cim podem apreciar que aquesta zona és de les que té més innivació de tota la Cerdanya. El Pic de Mortiers fa bona pinta per anar-hi aviat.


La baixada la fem perfecte amb una neu dura molt correcte.

 
Posar pells, remuntar cap el refugi un altre cop i enfilar la Serra de Mauri. Baixada per les pistes i contents per haver endevinat la sortida amb la poca neu que hi ha a tot arreu.