En Dani i jo ens hem quedat sols a Alp. Dijous decidim anar busca un cim per anar a fer amb esquis. Enfilem cap a Porté. Passem Pedrons. Està més pelat que el cap del meu germà. Deixem enrrera el cercle de Pessons. Entrem a la Vall d'Incles i tornem a sortir. Propera opció, la Vall de Ransol. Just al final de la carretera tenim neu, així doncs, ja tenim objectiu, el Pic de la Serrera.
Al principi la neu està dura. Fa pinta que acabarà malament. Hi ha la neu justa per anar tirant. La canaleta típica de pujada la podem fer força bé.
Els plans de sortida de la canal, encara justejan de neu. Un cop es dona la volta a un turò i abans de fer la pendent que ja ens deixarà sota la darrera pala que arriba al coll, trobem un guia de la catalunya nord amb tres veteranus jubilats, segur, catalans del Roselló. Xino, xano i nar fent....que bonic!!! penso jo.
El darrer tram de cresta el fem a peu, doncs hi ha un bon tram ben pelat. La pala del cim que mena cap a Sorteny encara no està ben cuberta de neu.
Dalt al cim ens hi estem una bona estona. El dia és un pel enterenyinat, fa fred però no fa gens de vent. Tenim molt bona visibilitat. A la nostre dreta ens queda el Montcalm amb la Pica i al fons podem distingir perfectament l'Aneto i les Maladetes. On ens encallem es a saber definir el Pic de la Font Blanca.Un cop arribant els veteranus i el guia ho discutim tot junts i l'acabem posicionant.
Baixem, ens calcem els esquis i comencem el descens per la pala del coll. La neu es suficientment dura per aguantar els nostres girs, tot i que els fem amb certa delicadesa.
Un cop passada la canaleta i quan ja enfilem el flanqueig que ens porta cap el bosc, comencem a trobar una neu crosta força punyetera, però acabem contens de la jornada que ens hem guanyat, ah!!! i amb moooolta tranquilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada