dilluns, 12 d’abril de 2010

PIC DELS PEDRONS

7 febrer 2010


Tot aprofitant un altre estada a Alp, ens decidim anar a fer el Pedrons amb la Guida, la Marta i l'Aniol. El dia no s'aixeca gaire clar i trobem neu a la carretera tot pujant al Coll de  Puimorén i fins a deixar el cotxe a l'entrada del Baladrar.


  Comencem a pujar per la mateixa aresta que surt del pàrking on deixem el cotxe. Segons el plànol de l'Alpina correspondria al Bac del Morer. Quan encara no portem ni quinze minuts es comença a aclarir el dia.

Les arestes del Pic de la Mina encara retenen alguna nuvolada. La pujada és suau i agradable.

 

El darrer tram, més dret de l'aresta, està ventat i amb la neu molt dura. Ens posem directament els grampons doncs també caldrà posar-los per arribar dalt del cim.

Sota el rocam del cim deixem els esquís i ens enfilem sense gaires dificultats.

La punta cimera queda a l'extrem esquerra d'aquest repetxó rocós, un tram de cresta més enllà.

Dalt del cim tenim una vista magnífica, tot i els edificis nefastos del Pas, que ens queden als nostres peus.

 
Lluny, molt lluny podiem definir les Maladetes.

 La baixada ens la varem plantejar de cara a la Coma del Baladrar.


La neu era força irregular, amb trams de neu encrostada que no ens va permetra disfrutar a tope, però encara ens en varem sortir prou bé.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada